Plaguicida

Un plaguicida o pesticida és un agent químic o biològic usat contra l'acció d'organismes considerats perjudicials per als conreus, la ramaderia i l'home. Són un tipus de biocida.

Sovint s'estableix una diferenciació que considera que un plaguicida és només el producte usat contra una plaga. Aleshores es consideren els altres productes amb el seu nom específic en el cas d'haver-se originat una malaltia per altres organismes vius (Fungicida, bactericida, etc.)

Segons la definició de la FAO, un plaguicida és qualsevol substància destinada a prevenir, destruir, atreure, repel·lir o combatre qualsevol plaga, incloses les espècies indesitjades de plantes o animals, durant la producció, emmagatzematge, transport, distribució i elaboració d'aliments, productes agrícoles o aliments per a animals, o que pugui administrar-se als animals per combatre ectoparàsits. El terme inclou les substàncies destinades a utilitzar-se com a reguladors del creixement de les plantes, defoliants, dessecants, agents per reduir la densitat de fruita o inhibidors de la germinació, i les substàncies aplicades als cultius abans o després de la collita per protegir el producte contra la deterioració durant l'emmagatzematge i transport. El terme no inclou normalment els fertilitzants, nutrients d'origen vegetal o animal, additius alimentaris ni medicaments per a animals».[1]

En la definició de plaga s'inclouen insectes, herbess, ocells, mamífers, mol·luscs, peixos, nematodes, o microbis que competeixen amb els humans per aconseguir aliment, destrueixen la propietat, propaguen malalties o són vectors d'aquestes, o causen molèsties. Els plaguicides no són necessàriament verinosos, però poden ser tòxics per als humans o altres animals.

Però d'acord amb la Conveni d'Estocolm sobre contaminants orgànics persistents, nou dels dotze més perillosos i persistents compostos orgànics són plaguicides.[2][3]

El terme plaguicida està més àmpliament difós que el nom genèric exacte: biocida (literalment: eliminador de la vida). El terme plaguicida suggereix que les plagues poden ser distingides dels organismes no nocius, que els plaguicides no ho mataran, i que les plagues són totalment indesitjables.[4]

Durant els anys 1980, l'aplicació massiva de plaguicides va ser considerada, generalment, com una revolució de l'agricultura. Eren relativament econòmics i altament efectius. La seva aplicació va arribar a ser una pràctica comuna com a mesura preventiva àdhuc sense cap atac visible. Des de llavors, l'experiència ha demostrat que aquest mètode no solament perjudica el medi ambient, sinó que a la llarga és també ineficaç. On s'han utilitzat els plaguicides de manera indiscriminada, les espècies de les plagues s'han tornat resistents i difícils o impossibles de controlar. En alguns casos s'ha creat resistència en els vectors principals de les malalties (p. ex. els mosquits de la malària), o han sorgit noves plagues agrícoles. Per exemple, tots els àcars van ser fomentats pels plaguicides, perquè no abundaven abans de la seva ocupació. Sobre la base d'aquesta experiència, els especialistes en la protecció de cultius han desenvolupat un mètode més diversificat i durador: el control integrat de plagues.

  1. «DEFINICIONS PER A les FINALITATS DEL CODEX ALIMENTARIUS». Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura, 1986. [Consulta: 22 març 2016].
  2. «Copia arxivada». Arxivat de l'original el 15 de març de 2017. [Consulta: 1r febrer 2017].
  3. Gilden RC, Huffling K, Sattler B «Pesticides and health risks». J Obstet Gynecol Neonatal Nurs, 39, 1-2010, pàg. 103-10. DOI: 10.1111/j.1552-6909.2009.01092.x. PMID: 20409108.
  4. Miller GT (2004), Sustaining the Earth, 6th edition. Thompson Learning, Inc. Pacific Grove, Califòrnia. Chapter 9, Pages 211-216.

Developed by StudentB